Quan es tracta d'imatges de diagnòstic, dues tecnologies que s'utilitzen habitualment són les màquines d'exploració TC i la ressonància magnètica (MRI). Tot i que tots dos serveixen per capturar imatges detallades del cos humà, es diferencien en els seus principis i aplicacions subjacents. Entendre les diferències entre aquestes dues modalitats d'imatge és essencial tant per als pacients com per als professionals sanitaris. En aquest article, explorarem les diferències entre les màquines de tomografia computada i la ressonància magnètica, aportant llum sobre les seves característiques i beneficis únics.
Màquina de TAC
Com funciona
La TC, també anomenada tomografia computada, utilitza feixos de raigs X per escanejar una capa d'un cert gruix del lloc d'inspecció del cos humà. El detector rep el valor d'atenuació dels raigs X dels teixits humans en diferents direccions d'aquesta capa i l'introdueix a l'ordinador mitjançant la conversió analògica/digital. Després del processament per l'ordinador, s'obté l'escaneig. La matriu digital del coeficient d'atenuació del teixit de la secció transversal i, a continuació, els valors de la matriu es converteixen en digital/analògic i es mostren a la pantalla fluorescent amb diferents nivells de gris de blanc i negre, que constitueixen una imatge de TC. Funciona fent girar un tub de raigs X i un detector al voltant del pacient, capturant múltiples imatges de raigs X des de diferents angles. Aquestes imatges són reconstruïdes per un ordinador per generar imatges detallades en 2D o 3D de l'àrea escanejada. Les exploracions de TC són especialment útils per visualitzar els ossos, identificar tumors, detectar lesions internes i avaluar el flux sanguini.
Aplicacions
Les exploracions de TC s'utilitzen habitualment per diagnosticar afeccions com fractures òssies, infeccions pulmonars, problemes abdominals i detectar hemorràgies internes. També s'utilitzen per guiar procediments com ara biòpsies i insercions de drenatge. Com que les exploracions de TC proporcionen imatges detallades d'ossos i teixits densos, són especialment útils en entorns d'emergència on el diagnòstic ràpid és crucial.
MRI (Ressonància magnètica)
Com funciona
La ressonància magnètica, o imatge per ressonància magnètica, aplica un pols de radiofreqüència d'una freqüència específica al cos humà en un camp magnètic estàtic, de manera que els protons d'hidrogen del teixit humà s'exciten i es produeix una ressonància magnètica. Quan s'acaba el pols de radiofreqüència, els protons es relaxen. El senyal de RM s'indueix en el procés de reconstrucció i la imatge de RM es genera després de rebre el senyal de RM, la codificació espacial i la reconstrucció de la imatge. Es basa en el comportament dels àtoms d'hidrogen en els teixits del cos quan estan sotmesos al camp magnètic. En manipular aquests àtoms amb ones de ràdio, les màquines de ressonància magnètica creen una sèrie d'imatges detallades que es poden muntar per produir imatges completes en 2D o 3D. La ressonància magnètica és especialment eficaç per visualitzar els teixits tous, els òrgans, el cervell i les articulacions, cosa que la fa inestimable en el diagnòstic de condicions com tumors, lesions medul·lars i trastorns neurològics.
Aplicacions
La ressonància magnètica s'utilitza àmpliament per diagnosticar trastorns neurològics, lesions cerebrals i medul·lars, lesions articulars i de teixits tous, així com anomalies cardíaques i vasculars. Proporciona informació crucial per a la planificació quirúrgica, especialment per a les cirurgies del cervell i la columna vertebral. La resolució de contrast superior de la ressonància magnètica per a teixits tous la converteix en la modalitat d'imatge escollida per a moltes condicions complexes.
Diferències entre la màquina de tomografia computada i la ressonància magnètica
Principis de la imatge
TAC:Una TC utilitza tecnologia de raigs X per capturar imatges transversals del cos. Els feixos de raigs X es projecten a través del cos des de diferents angles, i els detectors mesuren la radiació que emergeix de l'altra banda. Un ordinador processa aquestes dades per crear imatges detallades.
MRI:La ressonància magnètica utilitza camps magnètics potents i ones de ràdio per generar imatges. Els camps magnètics fan que els nuclis dels àtoms d'hidrogen del cos s'alinein d'una manera específica i, quan s'apliquen ones de ràdio, els nuclis emeten senyals que s'utilitzen per crear imatges detallades.
Detall de la imatge i contrast
TAC:Les exploracions de TC són excel·lents per visualitzar ossos, teixits densos i zones amb alt contrast, com els vasos sanguinis que contenen agents de contrast. Proporcionen imatges detallades d'estructures anatòmiques, cosa que les fa especialment útils per detectar fractures, tumors i lesions.
MRI:La ressonància magnètica destaca per visualitzar teixits tous, com el cervell, la medul·la espinal, els músculs i els òrgans. Ofereix una resolució de contrast superior per distingir entre diferents tipus de teixits, cosa que el fa inestimable per detectar anomalies en el cervell, el sistema nerviós i les estructures musculoesquelètics.
Radiació ionitzant
TAC:Una diferència significativa entre la TC i la ressonància magnètica és l'ús de radiacions ionitzants en TC. Tot i que l'exposició a la radiació és relativament baixa, les exploracions TC repetides al llarg del temps poden acumular dosis de radiació. Això fa que les exploracions de TC siguin menys adequades per a determinades poblacions de pacients, com ara dones embarassades i nens.
MRI:La ressonància magnètica no utilitza radiacions ionitzants, la qual cosa la fa més segura per als pacients, especialment les dones embarassades i els nens. L'absència de radiació ionitzant és un dels avantatges clau de la ressonància magnètica respecte a la TC.
Durada del procediment
TAC:Les TC són procediments relativament ràpids, que solen durar uns minuts. Això és especialment beneficiós per als pacients que poden tenir dificultats per mantenir-se quiets durant un període prolongat.
MRI:Les exploracions per ressonància magnètica solen trigar més temps, sovint entre 15 minuts i més d'una hora, depenent de l'àrea que s'imatge. La durada més llarga pot ser un repte per als pacients que experimenten molèsties o claustrofòbia.
Claustrofòbia i confort del pacient
TAC:Les màquines de tomografia computada tenen un disseny més obert en comparació amb les màquines de ressonància magnètica, cosa que pot ajudar a alleujar la claustrofòbia i l'ansietat d'alguns pacients.
MRI:Les màquines de ressonància magnètica, especialment els sistemes de forat tancat, poden provocar claustrofòbia en alguns pacients a causa de l'espai tancat. Hi ha màquines de ressonància magnètica obertes o amples disponibles per resoldre aquesta preocupació i oferir una experiència més còmoda.
Agents de contrast
TAC:Els agents de contrast s'utilitzen habitualment en TC per millorar la visibilitat d'estructures específiques, com ara vasos sanguinis o òrgans. Aquests agents poden ser a base de iode i de vegades poden provocar reaccions al·lèrgiques.
MRI:La ressonància magnètica també utilitza agents de contrast, normalment basats en gadolini, per millorar la claredat de la imatge. Tot i que les reaccions adverses als agents de contrast per ressonància magnètica són rares, els pacients amb al·lèrgies conegudes haurien d'informar als seus professionals sanitaris.
Conclusió
En resum, les màquines de tomografia computada i la ressonància magnètica són dues tecnologies d'imatge diferents que ofereixen informació de diagnòstic valuosa. Mentre que les exploracions de TC excel·lent en la visualització dels ossos i la detecció de condicions vasculars, la ressonància magnètica proporciona imatges detallades de teixits tous i és especialment útil per avaluar òrgans i condicions neurològiques. L'elecció entre les dues depèn de l'escenari clínic concret i de la informació requerida pels professionals sanitaris. En entendre les diferències descrites en aquest article, els pacients i els metges poden prendre decisions informades sobre la modalitat d'imatge més adequada per a les seves necessitats.
